Esperant l'impossible.

Change the world

Alexis, ya sabes; Ona, et trobo a faltar i Fani, que bien que nos salen las cosas.

The rain is pouring down on me
And the sun is shaded by the trees
And the world is spinning at my feet
And I am wondering, what will
Remain of this little life I am living
Is there hope and love that I will bring
I've seen too many bad, bad things
I wanna change

I wanna change the world
I wanna change the world
I wanna change the world
I'm gonna change it
I'm gonna change it... oh

Començar bé una classe un dia de pont sense pont

Parlant de Petits plaisirs, on l'autor explica que el millor moment del dia podia ser perfectament el d'anar a comprar un croissant a primera hora d'un diumenge, i preguntant als alumnes quin és un dels seus petits plaers. A més a més, encoratjant a tothom a explicar-ne un de veritable, comentant que tothom al currículum posa que li agrada llegir i sortir amb els amics però ningú escriu que li agrada estar tancat, sol i en pijama un diumenge sencer. D'aquesta manera s'inicia una ronda on tothom explica algun petit plaer: la primera mossegada d'una torrada acabada de fer, quedar-se dins del llit un diumenge al matí, estar dins de casa escoltant la pluja, acariciar un gat (el meu), separar el cor dels pinyons per menjar-los al final,... I per últim dir, que és un gran plaer que la gent hagi renunciat a aquests plaers tan íntims per haver vingut a classe, que no deixa de ser un altre plaer (sobretot si la classe comença d'aquesta manera).

un desig

últim dia amb els nens

"Aquest és el regal de l'últim dia de curs: uns vidres que es troben a la platja. I us faig aquest regal perquè són objectes trencats, que algun dia podien fer mal però que amb el temps han agafat un color i una bellesa extraordinària.
Amb això vull dir que dia a dia anem creixent i la gent del nostre voltant ens fa ser, a cada pas, millors persones."

Reacció d'un nen: "HAha, eso lo dice por mi!" ¬¬ aaains


Hem crescut molt junts, he crescut molt al vostre costat.

^^

Monadas monadíssimas

-Nens, recordeu que el dimarts és l'últim dia, no us oblideu de dir-ho als pares!

-Cómo??

-Sí, que el martes ya nos despedimos y se acabó repaso.

-Pero ya?¿?

-Sí, Carlos, que esto se tiene que acabar algún día

-Pero el año que viene también estarás tu en repaso, no?

-Bueno, yo a lo mejor ya no estaré...

-Ala... queremos que repitas el año que viene... vaa...

Q.Q tan trapelles i tan monadas

Anècdota Metro 2

-Hola!! ^^

-Hola, qué tal? :B

-Muy bien, y tu? :D

*beso*

-Ahora mejor :3

*tptptptpt* (aplausos)

la sort del desafortunat

Hi ha gent que treballa de coses veritablement avorrides, el clar exemple és el pobre infeliç que està a l'altra banda del telèfon quan truques per anular una targeta de crèdit. Tot i això, a vegades passen anècdotes que segur que els dibuixen un somriure i que després arribaran a casa per explicar-ho a la seva família. D'aquesta manera, ahir li vaig regalar una anècdota a un d'aquests nois que deuria estar jugant al Farmville del Facebook i atenent trucades de tant en tant:

- Benvinguts al servei Blabla de la Caixa Blablabla, en seguida l'atendran.

*tiriririri ti tiri riii*

Bona nit, en què puc ajudar-lo?

-Hola, volia anular la targeta de crèdit perquè m'acaben de robar.

-D'acord, un moment, digui'm el seu DNI, siusplau.

-Blablabla blablablá bla F.

- Molt bé, un moment siusplau ... és aquest DNI: Blablable blablablá bla F

- No, és: Blablabla blablablá bla F espera un moment, un moment!! que crec que hem trobat el bolso!! et pots esperar siusplau?

- Sí, sí

[...]

- Uaaaa, sí!! hi és tot, no et preocupis, que ja està, i està tot!! moltes moltes gràcies!!!

- Quina sort!! me n'alegro moltíssim! que passi molt bona nit senyora!!

*penja*

- ¬¬ Senyora...

i aprofito per recordar el que em va dir fa temps una gran persona: "mai havia conegut una persona que fos "gafe" i afortunada alhora".

La misma paloma, a la misma hora, esperando la misma persona

Eva, y ahora que te has ido qué hará la paloma coja?

Cada mañana, Eva le daba gusanitos de chuche a la misma paloma, que tiene daño en una pata y si estuviera en medio de Barcelona estaría más que condenada. También sacaba un charquito de agua de la fuente y la paloma bebía de allí. No me dí cuenta hasta hace poco que le comenté: "esta paloma se ha engordado, no?" y me contó toda la historia.

Aish, Eva, que todo te vaya muy bien y que se te solucione la vida, te lo mereces más que nadie.

Un gran abrazo de todos los monstruitos.

La rosa de tres segons

Estava asseguda en un parc del Prat, parlant per telèfon, quan un nen ha passat per davant, m'ha mirat i m'ha tirat una rosa davant meu amb cara de trapella, me l'he mirat, he somrigut. Seguidament ha passat un nen corrents cridant, l'ha agafada i ha marxat, l'altre nen l'ha seguit corrents amb cara de vergonya.

Les roses efímeres només les regalen persones vergonyoses, però no per ser efímeres són menys importants. La millor rosa que m'han regalat mai, la de tres segons.

5a dimensió

Conversa a recepció:

H- On està l'Azu?

R- Per aquí no hi és.. has mirat per dalt?

H- No, ara hi vaig [...] No, no hi és, es deu haver perdut.

R- Estarà buscant la 5a dimensió...

H- Hi ha 4a, però 5a... em sembla que no...

R- Ho dubtes?

H- Home....

R- Dubtes que l'Azucena no la trobarà?

H- I ara, si ella ho busca, ella ho troba.

R- Ah, pensava que dubtaves de l'Azucena.

H- No, com vols que en dubti?!

R- L'Azucena la trobaria!

H- I tant com sí!

...

H- Què estem discutint? :)

Aconseguir alguna cosa és qüestió de ganes i qüestió de trobar converses absurdes!

...

a aquell que...

A aquell que es va trobar la meva T-10: gaudeix dels 4 viatges que li faltaven! que jo avui m'he trobat un euro pel carrer i em prendré un cafè molt a gust!

Sovint perds, però a poc a poc es guanya.

"la generación paradoja"

Unos chavalines fumando en el andén del metro, en plaza España línea 1. Los nenes apagan el cigarrillo en el suelo y ayudan a una mujer con cochecito. Como no hay ascensor suben y bajan un gran nombre de escaleras con el cochecito del niño, la madre no hubiera podido sola.

¿les damos un discurso moralista o los aplaudimos?

Combates cotidianos

11:06

pétalo de colores!!!

xDDD

tia

que no m'he enterat per res quan t'has despertat!

xD

tan fort ha estat que quan m'ha sonat el mòbil per dècima vegada et dic: tia... ja fa rato que t'esta sonant l'alarma.. si no t'aixeques ja no pillaras el bus! xD

llavors m'he adonat que era la meva alarma perquè m'ha sonat el despertador

i t'he dit: tia! que és tardíssim, que el bus ja ha pirat!

em giro per sacsejar-te i despertar-te i m'adono que no hi ets xDDD

buah ha estat flipant!

jajajaja monadaaaa!!! jajajajajjaja

tot bé, però?

és que el meu mòbil no sona gaire

puc penjar això al blog?

Conversaciones metro-bus-tren 1

Señor_ Que ojos más bonitos tienes, nena!

H_ Si... ya.

*silencio*

*silencio incómodo*

Señor_ Te lo dicen mucho, no?

H_ A veces.

*silencio corto*

Señor_ Qual fue la mejor?

H_ Jajaja, pues... uhm... entrando en una discoteca, que un segurata no me dejó entrar y yo le dije "pero si traigo el DNI, que es lo que pasa?" y él contestó "si no es eso, lo que pasa es que con esos ojos nos iluminarás toda la sala" .

Señor_ Jajaja, en serio? Jajaja

*y se quedó riendo en la parada del bus mientras yo me iba con el 65 para casa*