martes, 26 de abril de 2011

La rosa de tres segons

Estava asseguda en un parc del Prat, parlant per telèfon, quan un nen ha passat per davant, m'ha mirat i m'ha tirat una rosa davant meu amb cara de trapella, me l'he mirat, he somrigut. Seguidament ha passat un nen corrents cridant, l'ha agafada i ha marxat, l'altre nen l'ha seguit corrents amb cara de vergonya.

Les roses efímeres només les regalen persones vergonyoses, però no per ser efímeres són menys importants. La millor rosa que m'han regalat mai, la de tres segons.

domingo, 17 de abril de 2011

5a dimensió

Conversa a recepció:

H- On està l'Azu?
R- Per aquí no hi és.. has mirat per dalt?
H- No, ara hi vaig [...] No, no hi és, es deu haver perdut.
R- Estarà buscant la 5a dimensió...
H- Hi ha 4a, però 5a... em sembla que no...
R- Ho dubtes?
H- Home....
R- Dubtes que l'Azucena no la trobarà?
H- I ara, si ella ho busca, ella ho troba.
R- Ah, pensava que dubtaves de l'Azucena.
H- No, com vols que en dubti?!
R- L'Azucena la trobaria!
H- I tant com sí!

...

H- Què estem discutint? :)


Aconseguir alguna cosa és qüestió de ganes i qüestió de trobar converses absurdes!


sábado, 2 de abril de 2011

a aquell que...

A aquell que es va trobar la meva T-10: gaudeix dels 4 viatges que li faltaven! que jo avui m'he trobat un euro pel carrer i em prendré un cafè molt a gust!


Sovint perds, però a poc a poc es guanya.