Per aclarir les coses no has d'anar a prendre un cafè amb un amic. Cal anar a prendre un tros de pastís de xocolata immens amb un got de xocolata amb llet i nata.
Sí sí, que a vegades això fa falta, i pot ser que sigui gairebé per res, però et soluciona la vida. Aquest cop ha estat gràcies a l'Alexis, que m'ha convidat i tot, perquè feia molt que no teníem les nostres trobades on anem a dinar a llocs cars i l'acompanyo fins la porta del metro. Doncs avui m'ha convidat ell, m'ha acompanyat fins al tren i m'ha tornat tot l'ànim que se m'havia esvaït al matí.
Que les coses estan per posar-se a plorar, però l'Alexis té la clau:
-Te gustan los retos?
-Mira niña, estoy subiendo al Everest en silla de ruedas... y encima estamos en invierno.
Doncs per sobreviure a rutines barates plenes de dies grisos, de busos fastigosos i de rates a les terrasses dels bars fa falta una mica d'alegria i de ganes de guanyar, de seguir endavant. Tenint l'Alexis de guia espiritual tothom podria somriure una mica més. A la vida cal ficar-hi un humor tallant, una faceta una mica descarada i molta xocolata, si no no valdrà tant la pena passejar-se per aquest món ple de desapercebuts.