Per exemple, a les tardes sempre vaig en cotxe a treballar i torno al bus, però dilluns va nevar i vam haver de caminar molta estona sota la neu, va costar, però ens vam adonar de l’esforç que vàrem fer per arribar a casa, havíem crescut una mica més, ens n’havíem ensortit.
Des d’aleshores tornar en bus és més divertit i jugar amb els nens em fa somriure més que mai, encara que siguin les personetes més trapelles del món, suposo que aquest és el meu lloc, i espero seguir creixent d’aquesta manera, superant petits reptes que em trobo de camí al cap de setmana.
Abans de concloure, però m’agradaria felicitar a la Paola, que en menys d’una setmana ha trobat el seu lloc i ha crescut moltíssim. Ha trobat amics, fa el que vol i somriu, que no són fites fàcils d’assolir. I tot això ha estat gràcies a la micona de neu que va caure, així ens vam quedar ella i jo a classe jugant a fer flocs de neu amb fulls de paper.
Si és que no hi ha res com anar creixent i no deixar mai de ser petita ^^.
doncs jo m'adono k he parat de crèixer, he perdut amics, o més aviat s'han perdut ells, però persones que tenia en un pedestal s'estan caient, i em fa por perquè són l'únic que tinc. No segueixo tenint contacte amb ells perquè els apreciï, sinó perquè tinc por de quedar-me sol.
ResponderEliminarOMG que me deprimooorrr,lu que ha fet la Paola ha estat aferrar-se a mi i parlar amb la resta dels trapelles per veure què passava, li van dir el què i ara tots amics, ja veus què cal fer, estimat anònim :)
ResponderEliminarel problema és que jo no sóc un nen, i els problemes amb els meus amics ronden l'egoisme, la hipocresia, la manca total i absoluta d'humiltat, la manipulació... realment se'm cau el món al damunt perquè m'he creat un cercle al voltant d'aquesta gent i fora no tinc res, adonar-me que els únics amics que tinc són així... és dur, i no els puc fer canviar, no es pot, s'estimen massa a si mateixos...
ResponderEliminaraixxxx anònim, jo no et puc resoldre la vida, em sap greu, és tant fàcil com que em diguis qui ets i anem a fer un cafè algun dia. petonots!
ResponderEliminarNo hi ha res com esser racional e imaginar que cada dia ets mes tonto (ho dic per mi). Evolucionar no serveix de res si perdem tot allò que ens definia abans.
ResponderEliminarInteressant el seu blog.
Siempre suyo
Un completo gilipollas