i justament aquest no és gaire ordinari, bé, els trèvols de quatre fulles tampoc ho són gaire, així que... tant se val, que sabia que avui tindria sort i per això he sortit de casa amb un somriure, sabent que fes el que fes acabaria bé el dia, i així ha sigut.
I la veritat és que per parlar de temes macos no és que s'escaigui una imatge de pebrots (quins pebrots!) però és el que hi ha, a qui no li agradi que no miri ^^.
Així que voldria parlar del fet de no haver de canviar coses, que tot el que ha de passar passarà. Si aquest cop de sort vol dir que aniré per un altre camí, doncs que així sigui, que segur que serà el millor que em pugui passar.
PS: si haguéssim continuat amb el grup de música hauríem triomfat, el nom era "seven leaves clover", m'encantava! com trobo a faltar els dissabtes d'assaig encara que ens acabéssim assentant a fora a l'herva i tocant el tamtam i la guitarra.
Doncs com t'he dit avui a classe, si haguessis posat el pebrot groc al mig hauries fet la bandera d'Etiòpia. Jah, Rastafari! (xorrada al canto).
ResponderEliminarEt passo una de les meves darreres piulades (sense cap mena de segona intenció) que potser t'interessarà: http://twitter.com/txescu/status/9444552406
Una abraçada.
jejje, ja ho havia vist, ja ^^ alguns són molt extranys, però no deixen de ser petites obres d'art
ResponderEliminar